ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
L’infant és el protagonista del seu propi aprenentatge , sempre orientat cap al desenvolupament de les capacitat que permetran el posterior assoliment de les competències bàsiques.
Aquest creixement el durem a terme dins un clima de seguretat física i afectiva, acollidor i de diàleg , i també estimulador per tal d’establir uns vincles d’afecte entre els infants i els adults : tot això donarà lloc a l’adquisició de valors i a la prevenció i resolució de conflictes.
El procés d’ensenyament i aprenentatge s’ha d’abordar des de tots els àmbits, integrant i relacionant els nous coneixements amb els preexistents, per tal d’afavorir un aprenentatge globalitzador .
Aquest enfocament didàctic globalitzat i fonamentat en la significativitat provoca que els coneixements siguin funcionals i aplicables determinant una programació flexible ( aquí és on es donaria cabuda a la detecció de necessitats educactives especials amb les corresponents adaptacions curriculars significatives i no significatives amb estreta col.laboració amb l’equip de suport del centre).
Una part fonamental és el joc, però el joc entès com a sinònim de creixement . L’oferta és variada i planificada i els materials estan adaptats als diferents moments maduratius i espais de joc ( heurístic, reglat, simbòlic, de taula…) en espais diversificats com els racons o els tallers, on s’agrupen diferents edats i es produeixen situacions enriquidores i educatives.
Tot això, ho anirem duent a terme mitjançant eines metodològiques com puguin esser, treball amb les TIC (noves tecnologies: informàtica, pissarra digital), filosofia 3/18, psicomotricitat, llengua estrangera (anglès).
INSTAL.LACIONS ON ES DURÀ A TERME
L’espai ha d’ésser obert, accessible, segur i amb una distribució flexible per donar resposta a les diferents i canviants necessitats i interessos dels infants, evitant organitzacions excessivament rígides o complexes. Cal combinar espais individuals amb altres d’ús comú. L’aula es converteix en un taller de coneixements.
-l’aula del grup
-el gimnàs
-l’aula d’informàtica
-el menjador
-el parc infantil
-l’espai audiovisual dotat també de pissarra digital de la sala d’actes.
MOMENTS D’APRENENTATGE
Cal contemplar moments quotidians, de rutines diàries i potenciar la cultura de l’esforç , tenir cura de l’estètica, de l’ordre… Hi ha d’haver una implicació dels infants en la distribució i manteniment dels espais (elaborant etiquetes, cartells, símbols, taules de tasques, d’encàrrecs, decidint on situar les seves produccions i models..)
L’escola, com a part activa de la societat, ha d’estar oberta i ser receptiva al què succeeix a l’entorn esdevenint una comunitat d’aprenentatge relacional i culturalment estimulant , generant corrents d’intercanvi mutu amb el barri, poble o comunitat. Ha de facilitar el treball cooperatiu dels infants amb agrupaments flexibles ( individual, parella, en grups de feina, en assemblees i col.loquis en gran grup ) així com realitzar activitats contextualitzades i significatives proposades per ells mateixos (projectes, noticies, sorpreses…) amb la finalitat d’introduir a l’infant en un procés d’organització de l’aprenentatge ( plantejament interrogants, formulació d’hipòtesi, recollida i anàlisi d’informació i ajustament als nous coneixements ).
A partir de la convivència en grup s’ha de potenciar aprendre dels altres i amb els altres .
En el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura es fan molt visibles els diferents ritmes maduratius i cognitius. Hem de mostrar un respecte a aquests ritmes i al mateix temps potenciar el seu desenvolupament creant situacions significatives d’iniciació al procés de la lectura i escriptura, aprofitant l’interès dels infants per conèixer el significat de símbols i informacions de l’entorn i la profusió de missatges i comunicacions de tot tipus a l’aula i més enllà.
Tots els espais i moments a una escola són educatius.
FAMÍLIA I ESCOLA
Les relacions amb la família i l’escola s’han d’establir en termes de cooperació , i no només de participació. La comunicació fluïda i l’intercanvi habitual d’informació són fonamentals . Atendre a les famílies d’una manera personalitzada, i fer-se càrrec de les emocions del nin i de la família, sobretot en el moment d’adaptació de l’infant a l’escola. En aquest període d’adaptació l’aula de tres anys té la presència de la mestra tutora i la mestra de suport ( durant el mes de setembre i octubre ), així com l’observació per part de l’equip de suport.
TRETS DE L’EQUIP DOCENT
L’actitud de la mestra d’educació infantil és molt complexa : requereix tenir competències culturals, pedagògiques, psicològiques, metodològiques i didàctiques, a més d’una sensibilitat oberta i la disposició personal madura i responsable cap a les relacions educatives amb els infants i famílies.
L’equip docent té una rellevància especial en el procés de realitzar la programació anual, les unitats didàctiques així com l’avaluació, reflexió i anàlisi de les situacions educatives que es generen a l’escola. Per altra banda, totes les seves responsabilitats queden marcades al Pla d’Acció Tutorial d’infantil vigent, lligant amb la resta de documents que facin referència a la mestra tutora d’aula (Pla de Convivència, Reglament de règim intern…)
Tot això es duu a terme conjuntament amb l’Equip de Suport, on es detecta, es diagnostica i es fa el seguiment i avaluació d’aquells alumnes que hagin de menester un suport específic.
AVALUACIÓ
L’avaluació contínua, sistemàtica, processual, dinàmica, contextualitzada i compartida ( envers la resta d’especialistes i cap a la família, amb un recull d’informació significativa per a la interpretació de dades ) constitueix el principal instrument d’avaluació. La valoració del procés d’aprenentatge dels infants s’ha d’expressar en termes qualitatius.
El treball en equip i la cultura col.laborativa entre els professionals de l’ensenyament, així com l’establiment de pautes i criteris metodològics comuns i compartits per tot el personal que intervé dins el cicle, és essencial.
Per altra banda, cal establir moments de coordinació amb l’etapa de primària – que no es pot limitar al traspàs d’informació – per fer viure a l’infant i les famílies, d’una manera més fàcil tot aquest procés.
Tot aquest recull de metodologia són les eines necessàries perquè els infants comencin a entendre el món i als altres, perquè aprenguin a aprendre des del plaer d’aprendre.
AREES I BOLCS
Hi ha tres grans àrees :
– CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL
– CONEIXEMENT DE L’ENTORN
– LLENGUATGES : COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
Aquestes àrees es troben subdividides en blocs :
CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL:
BLOC1. EL COS I LA PRÒPIA IMATGE
BLOC2. JOC I MOVIMENT
BLOC3. L’ACTIVITAT I LA VIDA QUOTIDIANA
BLOC4. CURA PERSONAL I LA SALUTCONEIXEMENT DE L’ENTORN:
BLOC1. MEDI FÍSIC: ELEMENTS, RELACIONS I MESURA
BLOC2. APROXIMACIÓ A LA NATURA
BLOC3. CULTURA I VIDA EN SOCIETATLLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ:
BLOC1: LLENGUATGE VERBAL
BLOC2: LLENGUATGE AUDIOVISUAL I TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ
BLOC3: LLENGUATGE ARTÍSTIC
BLOC4: LLENGUATGE CORPORAL